BOGUMER
(o fills de Lunacharski)
Espectacle inclusiu i intergeneracional de dansa-teatre, fruit de la llarga experiència de Vero Cendoya en la dansa amb col·lectius amb diversitat funcional. Aquest treball ens explica una història real sobre el judici a Déu que va dur a terme Anatoli Lunacharski.
Amb aquest punt de partida es dialogarà sobre la recerca de la pròpia identitat, les dinàmiques de poder i els mètodes de manipulació de masses. La Rússia de principis del segle xx, després el triomf de la Revolució comunista, ens serveix d’inspiració per crear un espai atemporal en el qual els set protagonistes es relacionen i ballen en un entorn que s’enfonsa sota els seus peus
Idea i direcció Vero Cendoya / Dramatúrgia Israel Solà, Vero Cendoya / Interpretació Natalia d’Anunnzio, Linn Johanson, Laia Martí Santiago, Jem Prenafeta, Carlos Fernández, Hansel Nezza, Anna Barrachina o Vero Cendoya / Composició musical Adele Madau / Disseny il·luminació Cube.bz / Espai sonor David Solans / Figurinisme Pau Aulí / Assistència direcció Laura Alcalá / Assistència de vestuari Oriol Corral / Coreografía gimnàstica rítmica Isabel Tapias / Fotografia Kiku Piñol / Assistència fotografia Dani Pujalte / Producció Albert Baldomà i Lídia Serrat / Administració Joan Fabregat / Management Biel Martínez / Comunicació i premsa Elisenda Riera
Agraïments Mili García, Raphael Holzer, Carla Torres, Jaume Prenafeta, Sandra Carrau, Ester Nadal, Rai Borrell, Rafató Teatre, Complex Esportiu de Tarragona,El Graner.
Amb el suport col·laborador ICEC i L’Estruch de Sabadell
Una coproducció de Cia. Vero Cendoya i El Mercat de les Flors
_festival_logo.jpg){kind=logo}
Nominats a
3 PREMIOS MAX 2021
Nominats a
3 PREMIOS MAX 2021
Derek Awards
5 Stars “Dramatic and delivered with real passion”
Best Physical Theatre
"El grup connecta i funciona gràcies a la capacitat d’escolta, d’adaptació de gaudi de cada un dels integrants".
Jordi Bordes, El Punt Avui
"BOGUMER logra algunes postals en moviment precioses i, per moments, quasi esperpèntiques"
Jordi Bordes, Recomana.cat
"Las aportaciones coreográficas de Fernández (vibrante su solo), Nezza y d’Annunzio suponen momentos destacados de la temporada."
"Normalización de la reivindicación. Transversalidad entre movimiento y palabra. Relatividad y (des)encorsetamiento de lo abstracto y lo corpóreo o circunscrito por las palabras o el lenguaje oral. La condena hacia lo invisible para escapar de cualquier sistema de control (en verdad, todos como una perpetuación del mismo) que usa y abusa de nuestros cuerpos indiscriminadamente."
Fernando Solla, En Platea
